PERSPECTIVA DE GÈNERE EN L'APRENENTATGE PROFUND
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
Aquest recurs està vinculat amb l'aprenentatge profund i se centra en mostrar com l'autopercepció de ser 'brillants' entre homes i dones és diferent. Aquest biaix cultural es produeix en la infància i es consolida al llarg de l'adolescència, la qual cosa, s'arriba a l'entorn universitari amb aquest estereotip establert.
🟣 Estereotips de gènere que provenen de la societat
Paricio, en el llibre Cartografía de la buena docencia universitaria. Un marco para el desarrollo del profesorado basado en la investigación, exposa que «uno de los principales retos del profesorado es intentar influir en la forma en que el estudiante enfoca y desarrolla su hacer y su pensar» (Paricio, 2019:110).
En referència a la construcció del significat a partir del coneixement i les experiències prèvies, apunta que «cada estudiante procesa lo que recibe a partir de lo que tiene ya disponible» (Paricio, 2019:113), a partir d’un procés bidireccional d’assimilació entre l’estructura interna de la persona i el món extern. En aquest sentit, menciona el concepte del «mandat de les idees prèvies».
Aquest mandat «no consiste tanto en saber si [els alumnes] tienen los conocimientos previos suficientes para comprender lo nuevo, sino en ser consciente y actuar conforme al hecho comprobado de que las nuevas ideas se interpretarán a partir de las concepciones previas» .
Lligant amb aquest plantejament, els estereotips comuns de gènere els podem atribuir com unes concepcions prèvies que ja estan assimilades quan s’arriba a l’etapa universitària. Un d’aquests estereotips és l’associació a una capacitat intel·lectual d’alt nivell amb homes més que a dones.
Estudis demostren que és un estereotip avalat per infants de 6 anys, la qual cosa les nocions de gènere de la brillantor s’adquireixen d’hora i, en conseqüència, tenen un efecte immediat en els seus interessos (Bian et al., 2017).
L’article Gender stereotypes about intellectual ability emerge early and influence children’s interests aborda 4 estudis que es van dur a terme i que «mostren com a resultat principal que als 6 anys les nenes tenen menys probabilitats que els nens de creure que elles són ‘molt, molt intel·ligents’» (Bian et al., 2017). A més, ja comencen a evitar activitats que es diu que són per a nens.
The four studies reported here (N = 400 children) show that, by the age of 6, girls are less likely than boys to believe that members of their gender are “really, really smart”—a child-friendly way of referring to brilliance. (Bian et al., 2017).
Tenint en compte aquest context, les normes de gènere afecten molt especialment als rols, temps i tasques que noies i nois assumeixen en els grups de treball a les aules. Les normes de gènere, per tant, venen establertes i condicionen les capacitats, expectatives i desitjos i necessitats de les persones. En conseqüència, com a tendència general, les dones tenen una autopercepció més baixa de la seva capacitat acadèmica, especialment en ciències i matemàtiques. (Virtanen i Nevgi, 2010).
Fixem-nos en el següent gràfic:
📊 És un gràfic del resultat de l'estudi 1 de la recerca que mostra la puntuació dels estereotips en nois i noies amb barres d'error.
✨ Els resultats també suggereixen que les idees dels infants sobre la brillantor presenten canvis ràpids durant el període de 5 a 7 anys.
Per tant, l'aprenentatge profund té molt a veure amb les idees ja concebudes per la societat i que, en el context universitari, suposen un gran repte per revertir els estereotips, ja que la causa és cultural. Parlem d'idees que s'adquireixen en la infància i es consoliden durant l'adolescència.
Com a resultat, es demostra que l'autoconfiança en les dones tendeix a ser més baixa. S'identifica un biaix metacognitiu: «les dones presenten menys confiança general, però una major precisió en el seguiment i l'avaluació del seu rendiment cognitiu». Tot plegat fa que moltes estudiants desactivin la seva participació a l'aula, siguin més autoexigents i tinguin una autopercepció inferior de les seves capacitats que els homes, la qual cosa acaba influint en els seus interessos. És un impacte generalitzat que es dona en entorns educatius. Aquesta situació no només afecta la motivació, sinó també el desenvolupament de l’autoregulació: la capacitat de planificar, supervisar i ajustar el propi procés d’aprenentatge. Com destaca Zimmerman (2002), «els estudiants autoregulats són proactius en el seu aprenentatge perquè coneixen les seves fortaleses i limitacions i es guien per objectius personals i estratègies orientades a la tasca» (p. 66). Quan l’autopercepció està condicionada pel gènere, es dificulta la presa de decisions estratègiques i la confiança necessària per autoregular-se de manera eficaç.
MATERIAL PER APROFUNDIR
- Bian, L., Leslie, S., & Cimpian, A. (2017). Gender stereotypes about intellectual ability emerge early and influence children’s interests. Science, 355(6323), 389-391. https://doi.org/10.1126/science.aah6524
- Gálvez, R.H., Tiffenberg, V. & Altszyler, E. Half a Century of Stereotyping Associations Between Gender and Intellectual Ability in Films. Sex Roles 81, 643–654 (2019). https://doi.org/10.1007/s11199-019-01019-x
- Hoogervorst, K., Banellis, L., Fardo, F., XUE, K., Rahnev, D., & Allen, M. (2024). Gender Differences in Metacognition: Global and Local Contrasts in Bias and Efficiency. https://doi.org/10.31234/osf.io/2gwky
- Paricio, Javier, Fernández, Amparo y Fernández, Idoia (Eds.) (2019). Cartografía de la buena docencia universitaria: un marco para el desarrollo del profesorado basado en la investigación.
- Virtanen, P., & Nevgi, A. (2010). Disciplinary and gender differences among higher education students in self‐regulated learning strategies. Educational Psychology, 30(3), 323-347. https://doi.org/10.1080/01443411003606391
- Zimmerman, B. J. (2002). Becoming a self-regulated learner: An overview. Theory Into Practice, 41(2), 64–70. https://doi.org/10.1207/s15430421tip4102_2
🟣 RECORDA 🟣
En aquest espai tractem de revisar, amb perspectiva de gènere, l'aprenentatge profund i autoregulació i els possibles biaixos i diferències generalitzats que es poden presentar entre homes i dones.
És una eina que té com a objectiu reflexionar i prendre consciència. El biaix de gènere és inherent a la societat i la cultura, i afecta tant l’estudiantat com el professorat.
No és obligatori fer els canvis suggerits, sinó que a partir d'aquesta eina de reflexió, es vol donar al professorat l'oportunitat de prendre decisions basades en la ciència, tenint en compte la perspectiva de gènere en l'avaluació, que moltes vegades passa desapercebuda.
Built with Shorthand