PERSPECTIVA DE GÈNERE EN L'AVALUACIÓ
Aquest recurs explora el biaix de gènere en els diferents mètodes d’avaluació docent. Mitjançant l’anàlisi de recerques recents, s’identifiquen possibles biaixos de gènere en les proves tipus test, en metodologies com l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) i en la distribució de rols en treballs grupals. L’objectiu és proporcionar eines per reflexionar sobre aquests biaixos i, si s’escau, adoptar pràctiques més equitatives.
Cal remarcar que aquests biaixos estan presents en la cultura i la societat i, per tant, afecten tant a l’estudiantat com al professorat.
🟣 Per què és important pensar la perspectiva de gènere en l'avaluació?
🟰 Un dels principals reptes de l’educació del segle XXI és la construcció d’un sistema educatiu que promogui i generi relacions equitatives, deixant a un costat qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe, ètnia o altres factors socioeconòmics i culturals.
👩🏻 La perspectiva de gènere permet observar les diferències en aspectes de l’avaluació entre homes i dones. Unes diferències que ja venen marcades social i culturalment, i que, per tant, són factors que com a professorat no podem controlar ni portar la solució definitiva, però sí contribuir a una docència més justa i equilibrada. Venim d’una cultura de l’avaluació que s’ha orientat principalment en el rendiment de l’alumnat en proves estandarditzades, sense tenir en compte les circumstàncies individuals, l'accés a recursos o les barreres de l’entorn socioeconòmic (Zubillaga-Olagüe, 2024).
💭 Tal com assenyala la Xarxa Vives d'Universitats en les Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere, «aprendre a incorporar la perspectiva de gènere en les assignatures impartides no implica res més que una reflexió sobre els diferents elements que configuren el procés d’ensenyament-aprenentatge, tot partint del sexe i del gènere com a variables analítiques clau».
🔍 En aquest sentit, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) exposa en el seu Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària que «la perspectiva de gènere facilita prestar atenció a les diferències en els resultats acadèmics de les dones i dels homes estudiants derivades de les metodologies docents i d’avaluació que sovint passen desapercebudes».
Diversos estudis han detectat diferències o biaixos de gènere en diferents mètodes d’avaluació, com les proves tipus test, l’aprenentatge basat en problemes (ABP) o els rols en les pràctiques de laboratori.
AVALUACIÓ TIPUS TEST
Diversos estudis han demostrat que l’avaluació tipus test pot presentar biaixos de gènere. Aquestes diferències es plasmen en els resultats i es comprova com la bretxa és negativa per a les dones, principalment, les que tenen un rendiment superior. La bretxa de gènere es produeix per dues vies. La primera és en relació amb el format de l’examen:
«Parte de esta brecha se debe a una mayor propensión de las mujeres a dejar preguntas en blanco, prefiriendo la no respuesta a arriesgarse a descartar algunas de las opciones en el test, con la consiguiente penalización» (Sunyer, 2023:1).
Mentre que la segona via està més vinculada amb el context en què es dona aquesta prova i se centra en les diferències de comportament segons el grau de competitivitat de la prova o la pressió percebuda.
Que la prova tipus test no tingui un pes majoritari i decisiu de la nota o qüestionar-se la penalització de les respostes incorrectes són dues de les solucions que proposa aquesta recerca que estudia el cas de les proves MIR:
BIAIX DE GÈNERE EN L'AVALUACIÓ TIPUS TEST
MÉS INFORMACIÓ
☝️🔗 Article: Diferencias de género en pruebas test bajo presión y su impacto en el rendimiento académico: un diseño cuasi-experimental.
Recerca basada en dades de camp que estudia les diferències entre homes i dones en el rendiment acadèmic en funció del nivell de pressió a l'hora de realitzar un examen tipus test, un format d'avaluació ampli i molt utilitzat a la universitat. Estudi complet: https://doi.org/10.1016/j.jebo.2021.09.021
☝️🔗 Article: La brecha de género en los exámenes de acceso: el caso del MIR, y qué podemos hacer para reducirla.
Text que analitza les diferències en els resultats de les proves MIR. Inclou també propostes de solució.
Sunyer, C. (2023). La brecha de género en los exámenes de acceso: el caso del MIR, y qué podemos hacer para reducirla. EsadeEcPol Insight, 46. https://www.esade.edu/ecpol/es/publicaciones/la-brecha-de-genero-en-los-examenes-de-acceso-el-caso-del-mir-y-que-podemos-hacer-para-reducirla/
APRENENTATGE BASAT EN PROBLEMES (ABP)
L'aprenentatge basat en problemes (ABP) és un altre dels mètodes avaluatius on s'ha comprovat diferències entre homes i dones en la seva valoració. Són diferències menors vinculades amb les competències, però útils per reflexionar i tenir en compte. En aquest cas, recorrem a l'estudi Valoración del Aprendizaje Basado en Problemas por los alumnos: diferencias por sexo de l'UCAM (2014).
«La conclusión extraída del análisis estadístico para las competencias generales destaca que participar en el método de aprendizaje ABP es una experiencia creativa, valorada por las alumnas en mayor grado que por los alumnos, lo que demuestra mayor propensión a la innovación docente por parte de ellas (...)
Éstas superan a los alumnos en motivación, interés y actitud para el estudio, administración del tiempo, ayudas de estudio, repaso y comprobación de los niveles de comprensión logrados, detectando un mayor nivel de ansiedad y miedo al fracaso».
Cal remarcar la importància de proporcionar instruments d'avaluació transparents. Oferir eines com rúbriques i criteris clars d’avaluació podria contribuir a generar espais de confiança, especialment en metodologies com l’ABP, on l’alumnat pot assumir "riscos creatius" sense por a ser penalitzat. Aquest enfocament ajudaria a reduir l’ansietat i a fomentar una participació més activa i equitativa en el procés d’aprenentatge.
🔗 Valoración del Aprendizaje Basado en Problemas por los alumnos: diferencias por sexo. Historia y Comunicación Social, 19, 725-734. https://doi.org/10.5209/rev_HICS.2014.v19.44997
ELS ROLS A LES PRÀCTIQUES GRUPALS DE LABORATORI
El treball en grup és una activitat formativa habitual. Per al seu desenvolupament, normalment se sol deixar plena autonomia als grups perquè s'organitzin per desenvolupar-lo. De vegades, si es tracta d'un treball important, es fa un seguiment més exhaustiu mitjançant tutories o sessions pràctiques a l'aula. Però, ens fixem en els rols que cada membre del grup assumeix?
Mentre que les proves tipus test i l’aprenentatge basat en problemes (ABP) són estratègies d’avaluació o metodologies d’ensenyament-aprenentatge, la distribució de rols dins dels grups respon més aviat a una gestió de les dinàmiques de treball, especialment en contextos com les pràctiques de laboratori.
A partir d'estudis que s'han fet sobre les pràctiques de laboratori de física, la recerca Evaluating the role of student preference in physics lab group equity (2022) assenyala que:
«Tant si els homes com les dones difereixen o no en les seves habilitats de gestió d'equips, presa d'apunts o anàlisi de dades, la investigació suggereix que les percepcions dels estudiants sobre aquestes habilitats poden estar esbiaixades. La lleugera preferència de les dones per prendre apunts també pot explicar per què en els grups de gènere mixt es va trobar que les dones passaven més temps a l'ordinador portàtil que els homes (els estudiants havien d'enviar notes electròniques de laboratori perquè el grup fos qualificat)». (Holmes et al., 2022:8)
Per tant, aquest estudi sosté que els homes, sense una instrucció prèvia, s'inclinen per manipular o interactuar els instruments dins del laboratori, mentre que les dones treballen més en tasques d'anàlisi, escriptura o disseny.
«Quan se'ls va preguntar sobre quines tasques preferien ocupar els estudiants en un laboratori, l'equip investigador va trobar que les dones no tenien preferència en les comunicacions ni en el treball informàtic, sinó que estaven tan interessades com els homes en el treball experimental pràctic. Les entrevistes van revelar que els estudiants es trobaven implícitament assumint determinats rols». Reducing Gender Bias in Physics Lab Courses
Tenint en compte això, és probable que no estructurar una participació equitativa als treballs en grup, els estudiants poden recórrer a normes i expectatives culturals i dependre de biaixos implícits a l'hora d'assumir rols (Zwickl, Finkelstein, & Lewandowski, 2020).
És una circumstància que pot afectar l'avaluació, ja que probablement no s'assoleixen els objectius desitjats si aquesta distribució de tasques es sistematitza. Els homes perden oportunitats per desenvolupar habilitats de comunicació científica o les dones, en desenvolupar importants habilitats pràctiques i analítiques.
Alhora, també cal procurar que els treballs en grup no reprodueixin biaixos androcèntrics com que els homes tendeixen a començar les presentacions i les dones a organitzar la feina (Noguer-Juncà i Crespi-Vallbona, 2022).
Els rols dins dels grups de treball no constitueixen un mètode d’avaluació per si mateixos, però tenen un impacte directe en com es valoren les competències de l’alumnat. Quan aquests rols es deixen a l’elecció espontània dels estudiants, poden reproduir-se patrons de gènere que condicionin l’aprenentatge. Per això, és recomanable que el professorat intervingui en la distribució de tasques, promovent una rotació de rols que garanteixi que tots els estudiants desenvolupin habilitats diverses i rebin una avaluació més equitativa.
Una estratègia útil pot ser la creació de rúbriques d’autoavaluació i coavaluació que permetin identificar la contribució de cada membre del grup i assegurar una distribució més justa de les responsabilitats.
ELS ROLS A LES PRÀCTIQUES GRUPALS DE LABORATORI
MÉS INFORMACIÓ
☝️🔗 Article: Evaluating the role of student preference in physics lab group equity
Holmes, N. G., Heath, G., Hubenig, K., Jeon, S., Kalender, Z. Y., Stump, E., & Sayre, E. C. (2022). Evaluating the role of student preference in physics lab group equity. Physical Review Physics Education Research, 18(1), 010106. https://doi.org/10.1103/PhysRevPhysEducRes.18.010106
☝️🔗 Article: Group roles in unstructured labs show inequitable gender divide
Quinn, Katherine N., Kelley, Michelle M., McGill, Kathryn L., Smith, Emily M., Whipps, Zachary & Holmes, N. G. (2020). Group roles in unstructured labs show inequitable gender divide. Physical Review Physics Education Research, 16(1), 010129. https://doi.org/10.1103/PhysRevPhysEducRes.16.010129
MATERIAL PER APROFUNDIR
- AQU Catalunya. Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària (2018). https://www.aqu.cat/Universitats/Metodologia/Marc-general-per-a-la-incorporacio-de-la-perspectiva-de-genere-en-la-docencia-universitaria
- Azmat, G., Calsamiglia, C., & Iriberri, N. (2016). Gender differences in response to big stakes. Journal of the European Economic Association, 14(6), 1372-1400. https://doi.org/10.1111/jeea.12180 article
- Carrasco, A. & Concha López, R. & Díaz-Romanillos, E. & Rodríguez, F. & López Medina, E. & Matarranz, M. & Ruiz-Gutiérrez, B. & Zubillaga-Olague, M. (2024). PEDAGOGÍAS FEMINISTAS. Reflexiones para la igualdad de género en la escuela. Dykinson. https://doi.org/10.14679/3362
- Xarxa Vives. Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere. https://www.vives.org/programes/igualtat-genere/guies-docencia-universitaria-perspectiva-genere/
🟣 RECORDA 🟣
En aquest espai tractem de revisar, amb perspectiva de gènere, els diferents instruments d'avaluació i els possibles biaixos de gènere en el desenvolupament o els resultats de les activitats avaluatòries.
És una eina que té com a objectiu reflexionar i prendre consciència. El biaix de gènere és inherent a la societat i la cultura, i afecta tant l’estudiantat com el professorat.
No és obligatori fer els canvis suggerits, sinó que a partir d'aquesta eina de reflexió, es vol donar al professorat l'oportunitat de prendre decisions basades en la ciència, tenint en compte la perspectiva de gènere en l'avaluació, que moltes vegades passa desapercebuda.




